La nostra exposició està organitzada en un començament en entendre la definició de resiliència, a partir de la qual es desenvoluparan altres factors com els orígens, les característiques i la relació amb l'educació. Pel que fa als orígens, la resiliència prové de la psicologia positiva; una rama de la psicologia, és a dir, és una forma de reaccionar tant als traumes com a les situacions adverses (situacions difícils). Pel que fa a les característiques de la persona resilient, s'esmenta els diversos punts que les diferents persones resilients comparteixen, així com l'humor, la creativitat, la introspecció, etc. I finalment, lligat amb l'educació, és el punt més rellevant de l'exposició ja que té relació amb el nostre futur paper com a mestres. La resiliència esdevé un factor clau per a impartir en les aules, és a dir, tot i que un nen/a no sigui conscient del què és i potser mai arriba a necessitar desenvolupar la resiliència, el mestre ha de donar les eines suficients per tal de que facin profit d'aquestes en cas de trauma o situació adversa, i a més a més, aquest professor, pot esdevenir el tutor de resiliència d'algun estudiant, és a dir, el model a seguir que seguirà el possible alumne resilient com a via per a continuar endavant la seva vida, ja sigui per afecte, suport, creença, etc.
