dissabte, 30 de març del 2013

Les transicions

En aquesta entrada es comentarà els diferents usos de les transicions utilitzades en el següent vídeo:



Al contrari de la majoria de vídeos més formals d'Internet, aquest no s'inicia amb cap transició que introdueixi el tema del vídeo o el faci més bonic estèticament. 

La primera transició es produeix al 0:05, on s'aprofita l'apropament del noi amb la camiseta negra per donar pas a una altra escena. Tot i que, personalment, no se'n fa un bon ús ja que no relaciona dos escenes similars, ni és el mateix noi ni afavoreix l'estètica del vídeo. Aquesta transició pot ser molt útil per ajuntar escenes similars o bé d'una tonalitat fosca, és a dir que podria servir per introduir el noi amb la samarreta negre que s'apropa a el mateix noi entrant en una habitació fosca. És aquí on tindria més sentit aquesta transició.

Al 0:09 es fa ús d'un del efecte panning (més conegut com efecto barrido). Té més lògica que l'anterior transició ja que permet entendre que es dona pas a una escena diferent. Al 0:13, en canvi, trobant-se en la mateixa ubicació es fa un pas brusc d'escena sense cap transició. Aquí hauria sigut necessària alguna transició o pot ser un enfocament de tota l'escena fins trobar-lo que no pas tallar el vídeo.

Al 0:18, la transició empleada permet imaginar al noi menjant aquells bocates (com una idea o desig instantani), ja que veiem que té gana pels gestos que realitza prèviament. Aquestes transicions en les que es superposen escenes podrien considerar-se com difuminats, ja que s'esvaeix una per donar pas a un altre.

Efectivament, porta aquest desig a fer-se realitat apropant-se a un Subway mitjançant una transició brusca. Fa ús de la gran quantitat de llum per donar pas de l'anterior escena al establiment desitjat. Aprofita la llum per distanciar-se de la càmera, però, no té en compte que és agressiu pel ulls del qui ho mira.

Al 0:39, un cop dintre del establiment fa ús d'una transició que s'estén des del centre fins als laterals. Tot i que no és incorrecte, crec que altres transicions haguessin sigut més adequades en aquest cas, com un enfocament cap a la porta que es difuminés amb ell menjant.

Per acabar, al igual que al començament, tampoc fa ús de cap transició.

En la meva opinió, en aquest vídeo és fa un abús de transicions sense cap justificació o necessitat. I alhora, serien necessàries transicions introductòries i finals per donar-li més estètica al vídeo. L'ús de transicions permet fer el vídeo més amè, no canviar d'escenes bruscament, però alhora tenint en compte el contingut de les escenes. Com s'ha pogut comprovar, si s'utilitzen de manera abusiva o incorrecte resulten confoses pel qui ho mira.

dimecres, 27 de març del 2013

Anàlisi d'un anunci publicitari (II)

En aquesta entrada tornaré a analitzar l'anunci del Seat Altea XL, tot i que a diferència de l'entrada anterior, on s'analitzen plans, angles i moviments, aquí analitzaré el ritme i el so.


Aquest anunci va ser un gran èxit l'any en el qual es va difondre, no únicament pels elements únicament visuals sinó també pels audiovisuals, és a dir, la música utilitzada va ser un element clau per aconseguir-ho. Els publicistes van utilitzar una bona estratègia per cridar l'atenció, ja que la cançó, anomenada "Los Animales De Dos en Dos" és un tema enganxós i adequat per tots els públics, sobretot pels més petits. A més a més, va ser una traducció especialment creada per l'anunci provinent d'una cançó infantil anomenada "Animals Went Two in Two", tot i que aquesta última estava inspirada en una cançó popular de la guerra civil americana (When Johnny Comes Marching Home).

Pel que fa al so, seria extradiegètic, ja que només l'espectador escolta la música. S'adapta a cada escena del anunci: comença amb un toc misteriós on només s'escolta la veu i se'ns presenta la ubicació, seguit de més musicalitat quan comença a haver més acció, sona l'orquestra al 0:20, donant-li més intensitat al conjunt d'accions que els diferents personatges van realitzant, fins al 0:30 on finalment l'anunci va acabant. 

Pel que fa al ritme es manté estàtic durant tot l'anunci, no es produeix cap augment o lentitud durant les escenes. A més a més les diferents escenes no són lligades per cap transició. 

Seguidament afegeixo les cançons  esmentades abans, la versió infantil i la original: