La
pel·lícula estatunidenca Fills
d'un Déu Menor, en
títol original: Children
of a Lesser God (1986)
es basa en la obra de teatre de Mark Medoff, qui posteriorment va
participar en l'adaptació de l'obra a la gran pantalla. La
pel·lícula, de gènere dramàtic, va ser dirigida per Randa Haines
i protagonitzada per actors d'alt reconeixement com William Hurt, qui
dona vida a un professor d'escola per nens sords i Marlee Matlin,
antiga estudiant de l'escola on després hi treballa. La pel·lícula,
tot i que es apta per tots els públics en Espanya, va dirigida cap a
un públic més adult que pugui seguir la trama i els diferents
conflictes emocionals.
James Leeds (William Hurt) és un professor que arriba a una escola de nens sords de Nova Anglaterra decidit a ensenyar-los a parlar. Mitjançant la motivació i la persistència aconsegueix que la majoria dels seus alumnes comencin a desenvolupar-se en el llenguatge verbal. Al mateix temps, coneix a Sarah Norman (Marlee Matlin), de la qual s'enamora i a la qual també intenta ensenyar a parlar, però les experiències passades d'ella suposen un impediment per aconseguir-ho.
És una pel·lícula altament recomanable per a educadors ja que se'ns mostra un professor que a partir dels seus propis mètodes, l'esforç i la constància assoleix el seu propòsit educatiu: passar del concepte de sordmut a sord. També és recomanable al públic ja que més enllà que entretenir, permet fer-nos reflexionar sobre els principals temes de la pel·lícula i la interrelació d'aquests: la sordesa, l'amor i les emocions.
El suport audiovisual esdevé un element clau per seguir la trama, gràcies als primers plans i plans mitjans podem observar el llenguatge no verbal, és a dir, no únicament el llenguatge de signes sinó que també les expressions facials d'ella. A més a més, a través dels ritmes analítics, la pel·lícula té un caire més dramàtic, tot i que predominen ritmes sintètics, és a dir plans llargs que fan la pel·lícula més lenta. La majoria dels elements audiovisuals ajuden a seguir la trama com per exemple l'ús d'angles normals, la il·luminació i colors majoritàriament suaus o els moviments dins l'enquadrament.
Per finalitzar, m'agradaria destacar que és una pel·lícula amb moments emocionalment intensos que no resulten fàcils de seguir per a un públic no adult. La convivència entre els dos personatges i els diferents conflictes ens fan reflexionar i empatitzar, és a dir, intentar entendre per què actuen i reaccionen d'aquell mode. Sense cap dubte, com educadors, creure en les possibilitats dels seus alumnes a aconseguir certs objectius educatius esdevé un dels elements més significants de la pel·lícula i que crec que en un futur hem d'assolir.
James Leeds (William Hurt) és un professor que arriba a una escola de nens sords de Nova Anglaterra decidit a ensenyar-los a parlar. Mitjançant la motivació i la persistència aconsegueix que la majoria dels seus alumnes comencin a desenvolupar-se en el llenguatge verbal. Al mateix temps, coneix a Sarah Norman (Marlee Matlin), de la qual s'enamora i a la qual també intenta ensenyar a parlar, però les experiències passades d'ella suposen un impediment per aconseguir-ho.
És una pel·lícula altament recomanable per a educadors ja que se'ns mostra un professor que a partir dels seus propis mètodes, l'esforç i la constància assoleix el seu propòsit educatiu: passar del concepte de sordmut a sord. També és recomanable al públic ja que més enllà que entretenir, permet fer-nos reflexionar sobre els principals temes de la pel·lícula i la interrelació d'aquests: la sordesa, l'amor i les emocions.
El suport audiovisual esdevé un element clau per seguir la trama, gràcies als primers plans i plans mitjans podem observar el llenguatge no verbal, és a dir, no únicament el llenguatge de signes sinó que també les expressions facials d'ella. A més a més, a través dels ritmes analítics, la pel·lícula té un caire més dramàtic, tot i que predominen ritmes sintètics, és a dir plans llargs que fan la pel·lícula més lenta. La majoria dels elements audiovisuals ajuden a seguir la trama com per exemple l'ús d'angles normals, la il·luminació i colors majoritàriament suaus o els moviments dins l'enquadrament.
Per finalitzar, m'agradaria destacar que és una pel·lícula amb moments emocionalment intensos que no resulten fàcils de seguir per a un públic no adult. La convivència entre els dos personatges i els diferents conflictes ens fan reflexionar i empatitzar, és a dir, intentar entendre per què actuen i reaccionen d'aquell mode. Sense cap dubte, com educadors, creure en les possibilitats dels seus alumnes a aconseguir certs objectius educatius esdevé un dels elements més significants de la pel·lícula i que crec que en un futur hem d'assolir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada